Nom

DE SICÍLIA, CONSTANÇA

Marc temporal

c. Juliol 1342-1363

Marc Geogràfic

Catalunya, Sicília

Perfil biogràfic

Constança va néixer a Poblet (Conca de Barberà – Tarragona) els darrers dies del mes de juliol de 1342 (CINGOLANI, 2019)*. Era la filla primogènita de Pere III de Catalunya i IV d’Aragó (1319-1387) i de Maria de Navarra (c. 1327-1347).

El seu pare, Pere el Cerimoniós o del Punyalet, era fill dels comtes d’Urgell, Alfons el Benigne (1299-1336) i Teresa d’Entença (1301-1327). Va regnar més de cinquanta anys plens d’enfrontaments i de grans canvis. D’aquest sobirà només recordar la seva “obsessió per preservar la dignitat i el poder de la seva casa, la casa d’Aragó”  (CINGOLANI, 2007). D’aquí la seva necessitat d’aplegar escrits, ordenacions, llibres, tombes, relíquies, obres d’art i altres coses amb una clara finalitat: “Calia venerar la seva dinastia i la seva persona”.

La seva mare, Maria de Navarra, era la segona filla de Joana II de Navarra (1311-1349) i Felip d’Evreux (1306-1343), ambdós de la dinastia Capet. Així doncs, era besnéta del rei Lluís X l’Obstinat o l’Hutin (r.1314-1316) de França. Va arribar al matrimoni, el juliol de 1338 a Alagó (Aragó), quan encara no havia fet els 12 anys. Portava amb ella totes les tradicions i el món de la cort francesa. Tenia poc més de vint anys quan va morir i havia tingut quatre fills. De la seva curta vida tenim pocs detalls, però cal recordar que amb el seu nom ens ha arribat el Llibre d’Hores de Maria de Navarra, encàrrec del Cerimoniós al taller de Ferrer Bassa, que es conserva a la Biblioteca Nazionale Marciana de Venècia.

Constança, el 1347, va ser proclamada hereva legítima de la Corona d’Aragó, fet que va portar a la protesta del germà del rei, Jaume d’Urgell, i als enfrontaments amb les Unions (Aragó i València). El problema va quedar resolt en néixer un hereu mascle, el futur Joan I, fill de la tercera esposa del rei Pere. Davant d’aquest canvi d’escenari, es van aturar les negociacions amb el rei Joan II el Bo de França per acordar el casament del seu fill Lluís d’Anjou amb una de les dues filles del rei d’Aragó, i es va passar a treballar l’aliança amb la monarquia insular de Sicília on regnava un germà petit de l’esposa del Cerimoniós, la reina Elionor de Sicília (c.1325-1375), qualificada com “l’esplèndida i maquiavèl·lica reina de la nit” (SCIASCIA, 2010/12).

Poca cosa sabem de la infància de Constança, però la podem imaginar prop de les seves germanes i de la seva mare fins a la seva mort el 1347. L’única referència directa que Pere III fa a la Crònica (SOLDEVILA, 2014) de la vida familiar, diu així: “Dimercres, a vint-e-dos de deembre propdit, nós estant en Perpenyà, venc la reina Dona Maria, muller nostra, ab les infantes Na Constança e Na Joana, filles nostres, de les parts de Barcelona”. Era l’any 1345, Constança ja tenia els 3 anys i Joana tenia poc més d’un any. Maria, que viuria uns dos anys, encara no havia nascut.

Entre els papers i cartes del Cerimoniós conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, n’hi ha que ens ajuden a conèixer la relació que mantingué amb les seves filles*. En el registre 1133, f.26r, de l’any 1350, el rei ordena a les seves filles – Constança i Joana –, vestir-se de dol per la mort de la seva àvia, Joana de Navarra; i, poc després, al registre 1134, f.37r-v, escriu així:   “1350, abril, 1. Saragossa. Lo rey d’Aragó.

Cara filla, reebudes dues letres vostres, et les coses en aquelles contengudes bé enteses, responén vos fem saber que, mercè de Nostre Senyor, som sans et en bona disposició de nostra persona, e havem haüt et havem gran goig et plaer de la salut vostra et de la alta infanta dona Johana, filla nostra et sor vostra molt cara. E res-no-menys vos fem saber que havem manats dar al feel porter vostre Sanch[o] d’U[n]castiello M solidos barchinonenses per comprar un mul a obs de les andes; altra moneda, quant a adés, no us o po[de]m trametre, mas volem que manlevets açò que mester haurets tro a Perpenyà, car nós, qui, si a Déu plau, serem dins breus dies en Cathalu[n]ya, farem pagar complidament ço que manlevant haurets. Quant és de ço que·ns havets fet saber de la reyna de Ffrança, havem haüt gra[n] plaer, et ja o sabíem ans que les vostres letres reebéssem. Açò que deyts, que vós et la dita infanta anàssets a la conoració del rey de Navar[r]a, no·ns sembla cosa covinent, ans volem que, ab la benedicció [de] Déu, tingats vostre camí vers Perpenyà. E porets fer resposta sob[r]e açò a la comtessa de Ffoix, que vós et la dita infanta, de manament et ordinaci[ó] nostre, anats a Perpenyà, et con serets là, et ella serà en lo comtat de Ffoix, vós porets ve[n]ir dins nostra t[err]a en alcu[n] loch covi[n]ent, notifficàn-li [que la?] havets gran desig de veer.

D[ata] en Çaragoça sots nostre segell secret [l]o dia primer del mes d’abril en l’any de Nostre Senyor MCCCL. Rex Petrus.

Dominus rex mandavit Matheo Adriani.”

A la carta, el rei no autoritza la seva filla a anar a la coronació de Carles II de Navarra, que va tenir lloc el 27 de juny d’aquell 1350, però, uns dies més tard, el 18 d’abril de 1350, al registre 1134, f.44v., el rei Pere convoca les seves filles per acompanyar-lo a Poblet en la translació del cos de la seva mare, Maria de Navarra.

També trobem al registre 1067, f.90r, una carta del Cerimoniós al seu oncle, l’infant Pere de Ribagorça i Muntanyes de Prades (1319-1387), datada l’abril de 1354, que demana consell davant el projecte matrimonial de la seva filla Constança amb el rei de Sicília. Li diu que com a tutor d’aquesta li prega “porti totes les joy[e]s de la dita infanta, per tal que, si finarem de fer lo dit matrimoni, que no calla laguiar per aquellas.” D’aquests escrits deduïm que durant un temps, les infantes podien haver viscut sota la tutela de Pere de Ribagorça i Joana de Foix (†1348).

Uns anys més tard, un apunt de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona del 1359 fa referència que totes dues infantes van haver d’empenyorar a Perpinyà unes corones per al manteniment de la seva casa o cort, que es desplaçava contínuament. Un dels llocs on possiblement van passar algunes temporades era la residència de l’última esposa del seu besavi, la reina Elisenda de Montcada (1292-1364), ja que era padrina de la infanta Joana. En aquells anys la reina Elisenda vivia al palau del monestir de Pedralbes on ja s’havia pintat la cel·la de Sant Miquel amb els frescos de Ferrer Bassa.

De la relació de Constança amb la seva madrastra, Elionor de Sicília, no en tenim gaires notícies, tret de la utilització que va fer de la seva fillastra per aconseguir controlar el regne de Sicília. Després de moltes negociacions i àrdues maquinacions, el 1354, es va signar l’acord matrimonial amb el rei Lluís I el Nen de Sicília (1337-1355). En morir aquest, l’acord va passar al seu germà petit, Frederic IV (III) el Feble o el Senzill (1342-1377). I, finalment, el 1356 es van signar les esposalles, però no va ser fins el 15 d’abril de 1361 que tingué lloc el casament a Catània (Sicília), després de burlar la vigilància dels nobles sicilians que volien impedir aquesta unió.

Els pocs anys que va ser reina de Sicília va estar en funcionament la Cort de Contança o Càmera règinale di Costanza, que es regulava per les Ordinacions sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort de Pere el Cerimoniós del 1344. Aquesta Càmara es va anar reunint al Castell Ursino de Catània o al Castell Maniace de Siracusa fins a la mort de la reina. Dels documents que encara es conserven és especialment interessant una nota de la Cúria conservada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (MR, 472, f.17v.) en la qual la reina encarrega obres del pintor Jaume Serra de Barcelona (AGNELLO, 2005). Es desconeix si realment algun retaule o pintura dels Serra va arribar a Sicília durant el seu curt regnat.

A finals de l’any 1362 va néixer la seva única filla, Maria de Sicília (1362-1401), i, pocs mesos després, la reina va morir d’epidèmia. Era el 18 de juliol de 1363. L’última notícia que tenim de Constança és que el seu pare, el desembre de 1363, mana que siguin comprats “brandons” per a la celebració a Perpinyà de l’aniversari de la reina de Sicília (MR, 347, f.203r.). La imatge desdibuixada del segell de Constança diu molt d’aquesta reina oblidada.

Va ser reina de la Sicília insular durant poc més de dos anys, del 1361 al 1363, però la riquesa del conjunt d’objectes que possiblement va portar al matrimoni deuria ser importantíssim (SANTORO, 2007). Va ser enterrada a la catedral de Catània en un sarcòfag de marbre del qual creiem que només es conserva la coberta amb l’estàtua jacentgisantÉs la tomba coneguda com  “Sarcofago di Costanza di Aragona” que es troba a la capella de la Madonna de la catedral de Catània.

*Agraeixo la col·laboració d’Stefano Cingolani.

Textos epigràfics

Inscripció sobre l’escut d’armes del Regne de Sicília (paret dreta de l’absis major de la catedral de Catània, fins 1952).

FEDERICUS II. SICILIE REX. IOANNES EIUS FILIUS.

LUDOVICUS I PETRI II FILIUS. MARIA FEDERICI III

FILIA ATQUE MARTINI PRIMI ET MARIE

REGINE FILIUS. HOC UNO CONDUNTUR TUMULO

Inscripció sobre l’escut d’armes del Regne de Sicília (paret esquerra de l’absis major de la catedral de Catània, fins 1952).

CONSTANTIA PETRI III

REGIS ARAG[ON]UM

FILIA

AC FEDERICI III UXOR CATANIE

OBI[I]T ANNO SALU[T]IS MC[CC]LXIII

Textos documentals

Catania, Biblioteche Riunite Civica e. A. Ursino Recupero, Catania, 0542 y 0546.

Barcelona, Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Cancelleria, reg. 1067, f.90r.

Barcelona, Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Cancelleria, reg. 1133, f.26r.

Barcelona, Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Cancelleria, reg. 1134, f.37r-v.

Barcelona, Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Cancelleria, reg. 1134, f.44v.

Barcelona, Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Patrimoni, MR, 347, f.203r.

Barcelona, Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Patrimoni, MR, 472, f.17v.

Barcelona, Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, AHPB 23/8, f.62r 17-4-1359.

Text: Pilar Viladomiu.

Bibliografia abreujada

AGNELLO 2005, 30–32; CINGOLANI 2019, ACA reg. 1305, f.60v; 2007, 226–227; SCIASCIA 2010/12, 111; FERRER I MALLOL 1992, 35–40; GIUNTA 1992, 17–27; SANTORO 2007, 71–106; SOLDEVILA 2014, 245; YARZA 2013, 95–106.

Bibliografia

AGNELLO Giuseppe, 2005, Ufficiali e gentiluomini al servizio della corona. Il governo di Siracusa dal Vespro all’abolizione della Camera reginale; CINGOLANI Stefano Maria, 2006, Les quatre grans cròniques. Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III; 2007, La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques; FERRER MALLOL Maria Teresa, 1992, «La política siciliana de Pere el Cerimoniós» Els Catalans a Sicília; GIUNTA Francesco, 1992, «La Sicília catalane» Els Catalans a Sicília; LO FORTE SCIRPO M. Rita, 2003, C’era una volta una regina… Due donne per un regno: Maria d’Aragona e Bianca di Navarra; SANTORO Daniel, 2007, «Il Tesoro recuperate. L’inventario dei beni delle regine di Sicilia confiscato a Manfredi Alagona nel 1393» Anuario de Estudios Medievales; SCIASCIA Laura, 2011, «Les reines d’Aragó i Sicília» La política de les dones; SOLDEVILA Ferran, 2014, Crònica de Pere III el Cerimoniós; TASIS Rafael, 1961, La vida del rei en Pere III; VILADOMIU Pilar, 2009, Guia de les tombes reials del Casal de Barcelona; ZURITA Jerónimo, 2003, Anales de Aragón.

Imágenes

Segell de la reina Constança. Biblioteche Riunite Civica e A. Ursino Recupero, Catania. Sigillo pergamena 0542.