{"id":1352,"date":"2020-03-19T15:31:35","date_gmt":"2020-03-19T15:31:35","guid":{"rendered":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/item\/1290\/"},"modified":"2021-05-20T13:04:58","modified_gmt":"2021-05-20T13:04:58","slug":"1290","status":"publish","type":"portfolio","link":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/item\/1290\/","title":{"rendered":"Caixa del sarc\u00f2fag de Maria de Sic\u00edlia"},"content":{"rendered":"

Nom<\/h2>
<\/div><\/div><\/div>
\n
Caixa del sarc\u00f2fag de Maria de Sic\u00edlia <\/span>(\u20201401)<\/div>\n
<\/div>\n<\/div><\/section>
\n

Marc temporal<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

Finals segle XIV (?).<\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Descripci\u00f3 del monument<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

La caixa del sarc\u00f2fag de la tomba que actualment es coneix com a\u00a0\u201cil sarcofago di Costanza di Aragona\u201d<\/em>\u00a0\u00e9s una gran pe\u00e7a de marbre de 2 metres de llargada per 62 cent\u00edmetres d\u2019ample i 44 cent\u00edmetres d\u2019alt. El frontal i el lateral dret estan esculpits amb baix relleu.<\/p>\n

El frontal d\u00f3na la sensaci\u00f3 d\u2019un tap\u00eds petri treballat amb puntades r\u00e0pides i senzilles. A la part m\u00e9s exterior o sanefa, el dibuix ornamental es va repetint tot seguint les ondulacions d\u2019unes tiges que s\u2019entrecreuen i van tancant una mena de capoll o peduncle que pren la forma de palma. Cadascuna d\u2019aquestes floracions queda dins els espais circulars que formen les branques ondulants. Aix\u00ed doncs, tenim que es van repetint els mateixos elements compositius cada dues floresc\u00e8ncies: una carxofa o flor de lis que creix des d\u2019una base que s\u2019entrecreua amb el cercle superior que la tanca. A continuaci\u00f3, ve seguida d\u2019una altra planta invertida, que surt del cercle creat per si mateixa i per la que t\u00e9 al costat. La composici\u00f3 comen\u00e7a a partir de les dues figures que ocupen les parts centrals, que tamb\u00e9 trobarem al lateral esculpit de la caixa. Podrien ser esfinx \u2013 sirenes masculines, ja que dels seus dors surten unes ales verticals i els seus cossos estan recoberts d\u2019escates. Ambdues semblen tenir les extremitats posteriors convertides en una cua de peix\u00a0 per\u00f2, mentre que la de la dreta t\u00e9 una mena de m\u00e0, l\u2019altra t\u00e9 una pota d\u2019au prove\u00efda d\u2019urpes. Encara que tenen fesomia masculina podria tractar-se d\u2019aquells \u00e9ssers femenins que acompanyen els difunts al m\u00f3n subterrani o, m\u00e9s ben dit, a l\u2019Illa dels Benaurats. Tenim una progressi\u00f3 d\u2019una esfinx i dotze cercles vegetals; el que fa tretze ja forma part de la sanefa vertical, que \u00e9s de sis elements. Aix\u00ed queda equilibrat en 12\u00d76\u00d712 + 12\u00d76\u00d712.<\/p>\n

El requadre interior queda ben marcat per una franja de 1 o 2 cm d\u2019ample. Aquest rectangle d\u2019uns 1,85 metres de llarg est\u00e0 dividit per quatre franges verticals. Cadascuna d\u2019aquestes separacions verticals t\u00e9 tres quadrifolis (quadril\u00f2buls) que semblen tancar uns escuts her\u00e0ldics que podrien ser s\u00edmbols de la identitat ciutadana de Cat\u00e0nia (VITOLO, 2019). Aquests 12 escuts s\u00f3n id\u00e8ntics. Tallats horitzontalment, a la partici\u00f3 superior o cap de l\u2019escut, s\u2019endevina una silueta que podria ser una muntanya. Semblen ser els mateixos que veiem a la fa\u00e7ana de l\u2019edifici que hi ha darrere de dues figures femenines. Podria ser l\u2019escut de l\u2019empresa de la Corretja (VILADOMIU, 2021). Com a tota la resta del sarc\u00f2fag, no queda ni un mil\u00b7l\u00edmetre buit. \u00c9s l\u2019horror vacui<\/em>\u00a0de la decoraci\u00f3 isl\u00e0mica i bizantina, on es fusiona l\u2019art occidental i oriental.<\/p>\n

Els dos escuts din\u00e0stics – quadrilong ogival \u2013 estan tallats dins uns cercles inscrits en quadrats d\u2019uns 25 cm de costat. El de la dreta \u00e9s el del regne d\u2019Arag\u00f3 o les quatre barres del Casal de Barcelona. A l\u2019altra banda, i amb absoluta simetria, est\u00e0 l\u2019escut quarterat en sautor, blas\u00f3 dels reis de la Sic\u00edlia insular. Amb aquests dos elements sembla clar que la persona que va ser enterrada dins aquest sarc\u00f2fag era filla d\u2019un rei de Sic\u00edlia i d\u2019una reina de Catalunya\/Arag\u00f3.<\/p>\n

A la part central trobem un baix relleu \u201cna\u00eff\u201d que sembla una de les tantes pintures que encara es poden veure a les bigues de la Sala Magna del Palau Chiaramonte \u2013 Steri de Palerm (NOBILE i SCIASCIA 2015; CARCHIOLO, 2015) o en il\u00b7lustracions d\u2019algun llibre d\u2019oracions. La narraci\u00f3 \u00e9s ben clara: una Anunciaci\u00f3 que inclou la persona que ser\u00e0 sepultada.<\/p>\n

Comencem la descripci\u00f3 d\u2019aquest requadre central de m\u00e9s d\u2019un metre de llargada per l\u2019esquerra de la imatge.<\/p>\n

El primer que trobem \u00e9s un ingenu arc\u00e0ngel Gabriel amb una enorme ala, un nimbe ben perfilat i un enorme ceptre o bast\u00f3 que acaba en una mena de creu. L\u2019arc\u00e0ngel que est\u00e0 en moviment vers el centre de la imatge, va cobert amb un bon gruix de roba. La t\u00fanica i la capa tenen molts plecs, cosa que li d\u00f3na molt de moviment i naturalitat. A la m\u00e0 esquerra \u2013 on es centralitzen els plecs de la roba \u2013 sost\u00e9 aquest bast\u00f3 pastoral. Mentre que amb la m\u00e0 dreta senyala cap a la Verge, com si estigu\u00e9s parlant amb ella. Darrera seu s\u2019obre el cel en un seguit de l\u00ednies semicirculars paral\u00b7leles d\u2019on surt una enorme m\u00e0 de D\u00e9u. L\u2019enorme \u00edndex de l\u2019\u00e0ngel est\u00e0 marcant el cam\u00ed que ha obert la m\u00e0 de D\u00e9u, tot dient: \u201cD\u00e9u te guard, plena de gr\u00e0cia del Senyor! Ell \u00e9s amb tu<\/em>\u201d. \u00c9s aquest primer moment de la salutaci\u00f3 i del misteri del cel que arriba a la terra de la m\u00e0 de D\u00e9u.<\/p>\n

Una mica m\u00e9s a la dreta arribem a la part de la narraci\u00f3 dels fets de la vida de la cort. Tenim al bell mig del quadre una temorega i petita imatge, la reina, acompanyada de dues donzelles que queden entre l\u2019\u00e0ngel i el punt mig de la imatge. Darrera d\u2019aquestes dues dames veiem un edifici civil amb una important porta semioberta al capdamunt d\u2019una escala. L\u2019edifici t\u00e9 tres finestres \u2013 una d\u2019elles clarament amb arc de mig punt \u2013 i un sostre de teules i merlets. Entre cada finestra s\u2019endevinen uns escuts i per sota una l\u00ednia de carreus. Sota d\u2019aquesta l\u00ednia es veu una espitllera, el que vol dir que es tracta d\u2019una fortificaci\u00f3. Podria ser una representaci\u00f3 imagin\u00e0ria de l\u2019imponent castell normand de Cat\u00e0nia que estava sobre un tur\u00f3 a tocar del mar, el Castell Ursino. La filla del rei Frederic III\/IV va n\u00e9ixer en aquesta fortificaci\u00f3 i durant bona part de la seva vida va viure-hi. Es tracta d\u2019una construcci\u00f3 molt similar a com deuria ser el Palau Steri de Palerm al segle XIV (NOBILE i SCIASCIA, 2015) o la desapareguda Llotja dels Jurats de Cat\u00e0nia que estava a prop de la catedral (CARCHIOLO, 2015; VITOLO, 2019). Ara, em demano si no podria ser l\u2019edifici on es reunien els 12 cavallers de l\u2019Empresa de la Corretja?<\/p>\n

Les dues donzelles van vestides amb gonella i cota ardia. Van guarnides amb lligadures fetes amb vels que cobreixen en part els cabells i passen per sota la barbeta conformant una important mentonera (AYMERICH, 2018). Una d\u2019elles sembla estar recolzada a una barana mentre l\u2019altra li posa la m\u00e0 esquerra damunt l\u2019espatlla. Les seves figures no s\u00f3n gens est\u00e0tiques; semblen estar parlant entre elles mentre es deixen admirar per qui les est\u00e0 retratant. La que est\u00e0 m\u00e9s pr\u00f2xima a la reina subjecta el mantell de la reina.<\/p>\n

Al punt central, a mitja dist\u00e0ncia entre el pla de les donzelles i el fons, est\u00e0 la figura de la reina que sembla estar agenollada. La reina porta una gran corona mural sobre un lligall o pentinat de trenes molt recargolades amb un llarg vel pel damunt. Va vestida amb una cota ardia i un ampli mantell principesc. La m\u00e0 esquerra est\u00e0 indicant la Verge i a la m\u00e0 dreta porta una rastellera de grans enfilats \u2013 un rosari \u2013. Podria ser que fos la divisa dels cavallers de l\u2019empresa de la Corretja o un escapulari dels carmelites.<\/p>\n

La Verge est\u00e0 representada dins d\u2019un oratori i amb un llibre a la m\u00e0 esquerra. Va vestida amb un complicat joc de capa, vel, faldilles i un tocat que li cobreix tot el cap. Est\u00e0 realment torbada davant el raig que li est\u00e0 llan\u00e7ant el colom. L\u2019Esperit Sant bat les seves ales davant el capitell esquerra i des d\u2019aquest lloc es distingeixen perfectament els rajos ondulants que arriben al front de Maria. La m\u00e0 dreta la t\u00e9 aixecada com volent amagar la seva sorpresa. La Verge sembla estar dient: \u201cS\u00f3c l\u2019esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules<\/em>\u201d. Per\u00f2 al mateix temps est\u00e0 observant amb pietat la petita reina que est\u00e0 demanant la seva ajuda. La capella que enquadra la Mare de D\u00e9u est\u00e0 formada per dues columnes helicoidals amb una important base i un capitell acampanat de fulles de palma. Seria un senzill capitell rom\u00e0nic amb decoraci\u00f3 vegetal. Els dos capitells sostenen un triple arc de mig punt.<\/p>\n

A l\u2019altre costat, estem davant l\u2019edifici m\u00e9s impressionant de tot aquest frontal. Ocupa molt m\u00e9s d\u2019un quart de la part dreta de la imatge. Evidentment, es tracta d\u2019un edifici religi\u00f3s d\u2019una gran import\u00e0ncia amb un p\u00f2rtic d\u2019un estil rom\u00e0nic net i clar. Un dels batents de la porta est\u00e0 semiobert, com convidant a entrar. Aquesta portalada tan important \u00e9s quasi el doble que la del castell. \u00c9s la clau del sarc\u00f2fag, la porta semi oberta de tants elements funeraris. A la fa\u00e7ana principal hi ha un roset\u00f3 quadrilobulat perfectament marcat. La teulada a dues aig\u00fces sembla feta de teules i coronada amb merlets dentats i una cornisa per subjectar-los. S\u00f3n les teulades que trobem a molts edificis civils de Palerm i Siracusa. Sota la teulada es veuen els refor\u00e7os de subjecci\u00f3. La fa\u00e7ana lateral consta de tres finestres geminades, emmarcades per arcs de desc\u00e0rrega. Sota aquestes finestres continua la paret inferior que sembla ser de carreus diferents. L\u2019edifici principal t\u00e9 una torre adossada. \u00c9s un campanar de tres plantes bastant similar al que trobar\u00edem a moltes esgl\u00e9sies del segle XII-XIII. A la part m\u00e9s baixa nom\u00e9s hi hauria algunes espitlleres, en un segon nivell tindr\u00edem algunes finestres de mig punt i m\u00e9s amunt ja trobar\u00edem les finestres geminades amb una columna i el seu capitell central. La torre acaba en els mateixos merlets que coronaven la nau de la Bas\u00edlica (VITOLO, 2019).<\/p>\n

Al lateral dret del sarc\u00f2fag, els cercles perfectes de la sanefa del frontal aqu\u00ed esdevenen ziga-zagues que van creant espais triangulars. Sovint en aquest costat es poden veure quasi les formes de lliri. Els dos personatges de la part central del fris s\u00f3n absolutament diferents. Els de la part superior semblen dos homes amb el cabell curt i relativament joves, mentre que els de la part inferior serien dos homes grans barbuts i amb caputxes. Pensem que a finals de segle XIV la catedral de Cat\u00e0nia, reconstru\u00efda v\u00e0ries vegades, formava part de la important Abadia benedictina de Santa \u00c0gueda. Aqu\u00ed podr\u00edem tenir la representaci\u00f3 dels que pregarien per la reina morta: els monjos de l\u2019abadia.<\/p>\n

El requadre que hauria de tenir els s\u00edmbols dels quatre evangelistes mai es va acabar d\u2019esculpir. Aix\u00ed que nom\u00e9s veiem l\u2019\u00e0liga de Sant Joan i l\u2019\u00e0ngel de Sant Mateu m\u00e9s enll\u00e0 del cercle que tanca l\u2019Agnus Dei. L\u2019Anyell de D\u00e9u, seguint la tradici\u00f3 bizantina i rom\u00e0nica, mira enrere i el seu cap est\u00e0 tancat en una aureola. Amb la seva pota dreta sost\u00e9 un estendard amb creu. \u00c9s el s\u00edmbol de sant Joan Baptista (VILADOMIU, 2021).<\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Perfil i debat hist\u00f2ric<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

Tots els que han estudiat aquest sarc\u00f2fag, des de Bottari fins a Vitolo, coincideixen que es tracta d\u2019una Anunciaci\u00f3 emmarcada dins d\u2019una escena urbana. Per Parten\u00f2 Castello es tractaria de la Pla\u00e7a Marina de Palerm amb el Palau Steri a l\u2019esquerra on es veu els escuts dels Chiaramonte. Aix\u00ed que podria ser una de les tantes peces confiscades a aquesta fam\u00edlia despr\u00e9s del 1392 (PARTEN\u00d2, 1991). Guido Libertini l\u2019enquadra en els dos principals edificis de Cat\u00e0nia, el Castell Ursino i la Catedral (LIBERTINI, 1952). Bottari, que busca relacionar la imatge dels edificis amb documents gr\u00e0fics del segle XVI, conclou que es tractaria de la pla\u00e7a de Santa \u00c0gata, actualment del Duomo, amb la Llotja dels Jurats des d\u2019on ha sortit la reina cap a la catedral (BOTTARI, 1954). Tomasello, encara va m\u00e9s enll\u00e0, dient que la reina Constan\u00e7a estaria oferint aquest gran edifici civil a la Verge (TOMASELLO, 1979). Vitolo veu que la representaci\u00f3 de la Llotja dels Jurats en un lloc principal, entre l\u2019\u00e0ngel i la Verge, indica que el comitent del sepulcre va ser el govern o la\u00a0giurazia,\u00a0<\/em>\u00f2rgan rector de la ciutat de Cat\u00e0nia (VITOLO, 2019). Per\u00f2, d\u2019acord amb el que ha publicat Carchiolo, penso que aquesta escena es pot referir a la fundaci\u00f3 d\u2019un nou edifici eclesi\u00e0stic consagrat al misteri de l\u2019Anunciaci\u00f3. El 1396, Maria i Mart\u00ed prometen aixecar un nou santuari a l\u2019orde del Carmel on ja existia una esgl\u00e9sia dedicada a Santa Ll\u00facia (CARCHIOLO, 2015). El nou centre de culte va ser constru\u00eft on actualment hi ha el\u00a0Santuario Maria SS. Annunziata al Carmine<\/em>\u00a0a la Pla\u00e7a Carlo Alberto de Cat\u00e0nia (FODALE, 2008).<\/p>\n

Ara estic conven\u00e7uda que la tomba de Maria de Sic\u00edlia \u2013 de la qual nom\u00e9s es conserva la caixa del sarc\u00f2fag \u2013 deuria ser un enc\u00e0rrec dels cavallers de l\u2019empresa de la Corretja<\/em>, orde militar creada pel duc de Montblanc, Mart\u00ed l\u2019Hum\u00e0, cap al 1386, al monestir de Montserrat \u201cen deffensi\u00f3 e manteniment dels drets de les dones v\u00eddues e pubils\u201d (BRESC, 1993). La sanefa que tanca el quadre principal del sarc\u00f2fag es pot entendre d\u2019aquesta manera: els dos perfils masculins enfrontats serien retrats dels caps de l\u2019orde: Mart\u00ed l\u2019Hum\u00e0 i Mart\u00ed el Jove. De les seves cues neixen dotze nusos vegetals que podrien ser els dotze nobles que formaven part de l\u2019Empresa, com consta als estatuts corroborats a Palerm el 24 de juny de 1392, festivitat de sant Joan Baptista, patr\u00f3 de l\u2019empresa de la Corretja (VILADOMIU, 2021).<\/p>\n

L’estol que acompanyava a la reina Maria a restablir els seus drets din\u00e0stics va desembarcar a Trapani (1392) on es van reunir els principals barons de l\u2019illa amb els nouvinguts a l\u2019esgl\u00e9sia del monestir carmelit\u00e0 on es venerava (i es segueix venerant) la Madonna del Monte Carmelo<\/em> (FODALE, 2008). El que em permet fer una hip\u00f2tesi tot lligant l\u2019empresa de la Corretja amb la iconografia del sarc\u00f2fag.<\/p>\n

Durant el segle XIV, de la m\u00e0 dels ordes mendicants, la funci\u00f3 mediadora de la Verge Maria va anar prenent rellev\u00e0ncia. La reina que havia estat batejada amb el nom de la \u201cmater amantissima\u201d segur que va demanar la intercessi\u00f3 de la Verge en els seus interminables problemes i, sobretot, davant la concepci\u00f3 d\u2019un fill i la mort. En el moment que Mart\u00ed l\u2019Hum\u00e0 va haver de deixar l\u2019illa per atendre les seves obligacions com a nou rei de la Corona catalanoaragonesa, a principi del 1397, la reina va patir una grav\u00edssima crisi (mental i f\u00edsica) que va fer pensar en una mort imminent. Davant aquest fet el Consell reial podria haver encarregat aquest sarc\u00f2fag. Molts dels membres del Consell eren nobles de l\u2019empresa de la Corretja.<\/p>\n

Se\u2019ns fa dif\u00edcil pensar que aquesta caixa de sarc\u00f2fag fos pensada per acoblar-se al jacent g\u00f2tic de la reina Constan\u00e7a d\u2019Arag\u00f3 i de Navarra, filla del\u00a0Cerimoni\u00f3s<\/em>. La dataci\u00f3, m\u00e9s o menys acceptada, coincideix amb la mort de la reina Maria (1401) i amb un ressorgiment d\u2019un estil arcaic bizant\u00ed que havia tingut lloc a Palerm sota els Chiaramonte durant el segle XIV.<\/p>\n

Nom\u00e9s he trobat un altre frontal de sarc\u00f2fag que tingui representat el misteri de l\u2019Anunciaci\u00f3 com a tema central acompanyat de la imatge del comitent o del difunt, la tomba de Frederic Staufer d\u2019Antiochia (ca. 1223 -1305) a la cripta de la catedral de Palerm. Molt posterior, per\u00f2 nom\u00e9s amb un escut del personatge enterrat, es conserva la tomba de Blasco II Barresi (\u20201476) a\u00a0Santa Maria della Stella de Militello; ambdues tombes a Sic\u00edlia.<\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Textos epigr\u00e0fics<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

C\u00f2pia de la l\u00e0pida de la tomba de la reina Maria de Sic\u00edlia a l\u2019esgl\u00e9sia de San Francesco d\u2019Assisi all\u2019Immacolata a Lentini:<\/p>\n

\u201cHospes siste gradum Tumulum uenerare Mariam<\/p>\n

Hic habet hanc genius Fridericus tertius Orbi.<\/p>\n

Martini iunctam talamo, qui sceptra Sicani<\/p>\n

Impery, et Siculas iamdudum rexit habenas.<\/p>\n

Ambo Leontinam decorarunt dotibus Vrbem,<\/p>\n

Alter enim Illustris firmauit iura Senatus<\/p>\n

Altera dar cineres monumentum atque Vrbis honore<\/p>\n

Euiuis decessit Leontinis et in hoc Diui FRANCISCI Cenobio<\/p>\n

Sepulta .8.Kal:Iuny ab Orbe reparato 1402:\u201d<\/p>\n

Inscripci\u00f3 sobre l\u2019escut d\u2019armes del Regne de Sic\u00edlia. (Document fotogr\u00e0fic: Soprintendenza di Catania Archivio Fotografico; cartella A.6.5. \u2013 AF SBCA CT; 1952) Paret dreta absis de la catedral de Cat\u00e0nia.<\/p>\n

FEDERICUS II. SICILIE REX. IOANNES EIUS FILIUS.<\/p>\n

LUDOVICUS I PETRI II FILIUS. MARIA FEDERICI III<\/p>\n

FILIA ATQUE MARTINI I CONIUX FEDERICUS<\/p>\n

QUOQ. INFANS MARTINI PRIMI ET MARIE<\/p>\n

REGINE FILIUS. HOC UNO CONDUNTUR TUMULO<\/p>\n

Text: Pilar Viladomiu.<\/strong><\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Bibliografia abreujada<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

AYMERICH, 2018, 87-90; BOTTARI 1954, 201\u2013203; BRESC, 1993, 215-219; CARCHIOLO 2015, 94, 96, 97; FODALE 2008, 354, 390; LIBERTINI 1952, 251; LLUC, LC 1, 26\u201328; LC 1, 42; NOBILE i SCIASCIA 2015; PARTEN\u00d2 1991, 5; REALE 1983, 53\u201357; TOMASELLO 1979, 126; VILADOMIU 2021; VITOLO 2018, 227-231; 2019, 539-559, (11-17\/29).<\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Bibliografia<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

AYMERICH BASSOLS Montse, 2018, La moda a Catalunya al segle XIV. Retalls de la vida medieval; <\/em>BOTTARI Steffano, 1954, \u00abLa tomba di Costanza d\u2019Aragona nella Cattedrale di Catania\u00bb,\u00a0La cultura figurativa in Sicilia.\u00a0<\/em>Cap. VII; BRESC Henri, 1993, \u00a0\u00abL\u2019Empresa de la Correge et la conqu\u00eate de la Sicilie: Le royaume errant de Martin de Montblanc\u00bb,Anuario de Estudios Medievales, <\/em>vol. 23, CSIC Inst Mil\u00e0 i Fontanals; CARCHIOLO Roberta, 2015, \u00abIl sarcofago di Costanza Perez di Aragona e Navarra\u00bb\u00a0Il Restauro degli affreschi di Giovan Battista Corradini nel Presbiterio della Cattedrale di Catania. Una testimonian\u00e7a pre-terremoto 1693<\/em>; FODALE Salvatore, 2008,\u00a0Alunni della perdizione. Chiesa e potere in Sicilia durante il Grande Scisma (1372-1416);<\/em>\u00a0LIBERTINI Guido, 1952,\u00a0\u00abLe tombe di Re di Sicilia tornate alla luce nella cattedrale di Catania\u00bb, Archivio Storico de la Sicilia Orientale<\/em>, a. V-XLVIII, vol. 58; LLUC, LC 1, 26 \u2013 28; LC 1, 42; NOBILE Marco R. e SCIASCIA Laura, 2015,\u00a0Lo Steri di Palermo tra XIV e XVI secolo;\u00a0<\/em>PARTEN\u00d2 CASTELLO Francesco, 1952,\u00a0\u00abIl ritrovamento del sarcofago della regina Costanza nella Cattedrale di Catania\u00bb,\u00a0<\/em>Archivio Storico de la Sicilia Orientale<\/em>, a. XLVIII, vol. 48; SCIASCIA Laura, 2011 \u00abLes reines d\u2019Arag\u00f3 i Sic\u00edlia\u00bb\u00a0La pol\u00edtica de les dones<\/em>; VILADOMIU CANELA Pilar, 2021, El sarc\u00f2fag parla de l\u2019Empresa de la Corretja; <\/em>VITOLO Paola, 2018, \u00abPer i monumenti funerari dei sovrani aragonesi di Sicilia a Catania, Palermo e Messina: testimonianze documentarie, frammenti ritrovati, ipotesi di ricostruzione\u00bb,\u00a0Un\u2019isola nel contesto mediterraneo: politica, cultura e arte nella Sicilia e nell\u2019Italia meridionale in Et\u00e0 medieval e moderna<\/em>; 2019, \u00abIconografia urbana, coscienza civica e simboli del potere nella Sicilia aragonese. I sepolcro della regina Maria di Sicilia (1363-1401) nella Cattedrale di Catania\u00bb,\u00a0M\u00e9langes de l\u2019\u00c9cole fran\u00e7aise de Rome \u2013 Moyen \u00c2ge,\u00a0<\/em>131-2.<\/p>\n<\/div><\/section><\/p><\/div>

Imatges<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div>Fotografies: Pilar Viladomiu.<\/small><\/div><\/div><\/p><\/div><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"featured_media":1334,"comment_status":"open","ping_status":"closed","template":"","tags":[],"portfolio_entries":[54],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio\/1352"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/portfolio"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1352"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio\/1352\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1606,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio\/1352\/revisions\/1606"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1334"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1352"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1352"},{"taxonomy":"portfolio_entries","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio_entries?post=1352"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}