{"id":1246,"date":"2020-03-18T09:28:23","date_gmt":"2020-03-18T09:28:23","guid":{"rendered":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/item\/1213\/"},"modified":"2021-05-20T12:57:44","modified_gmt":"2021-05-20T12:57:44","slug":"1213","status":"publish","type":"portfolio","link":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/item\/1213\/","title":{"rendered":"Maria de Sic\u00edlia i d’Arag\u00f3"},"content":{"rendered":"

Nom<\/h2>
<\/div><\/div><\/div>
\n

DE SIC\u00cdLIA I D\u2019ARAG\u00d3, MARIA<\/p>\n

Maria de Sic\u00edlia, reina de Trin\u00e0cria. Sic\u00edlia, 1377-1401<\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Marc temporal<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

c. 1362 – 1401. Finals segle XIV.<\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Marc geogr\u00e0fic<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

Sic\u00edlia, Sardenya i Catalunya.<\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Perfil biogr\u00e0fic<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

Maria va n\u00e9ixer al Castell Ursino de Cat\u00e0nia (Sic\u00edlia) a finals de l\u2019any 1362 o durant els primers mesos del 1363. Feia una mica m\u00e9s d\u2019un any i mig que eren casats els seus pares,\u00a0Frederic III<\/strong>\u00a0(IV) el Feble o el Simple (1342\u20131377), fill de Pere II de Sic\u00edlia i Elisabet de Car\u00edntia, i\u00a0Constan\u00e7a d\u2019Arag\u00f3<\/strong>\u00a0(1342 \u20131363), filla de Pere III (IV) el\u00a0Cerimoni\u00f3s\u00a0<\/em>d\u2019Arag\u00f3 i Maria de Navarra.<\/p>\n

Pocs dies despr\u00e9s del seu naixement, davant els problemes baronials i les pretensions de la Corona d\u2019Arag\u00f3, el rei Frederic\u00a0va fer jurar als barons fidelitat a la infanta com a successora del regne de Sic\u00edlia.<\/p>\n

Quan encara no havia fet l\u2019any va morir la seva mare i va passar a estar sota la tutela del seu padr\u00ed Artal d\u2019Alag\u00f3 (\u20201389) del partit catal\u00e0. Va viure de ben a prop els enfrontaments de les distintes faccions i les negociacions per al vassallatge de l\u2019illa amb el Papat i el regne de N\u00e0pols. Sota la tutela del Papa Gregori XI (\u00faltim papa d\u2019Aviny\u00f3, 1370-1378), el 20 d\u2019agost de 1372, el seu pare va segellar la Pau de Cat\u00e0nia o Tractat d\u2019Aviny\u00f3. Entre d\u2019altres acords, va quedar establert que el rei de la Sic\u00edlia insular acceptava ostentar el t\u00edtol de rei de Trin\u00e0cria vassall del Papa i de la reina Joana I de N\u00e0pols. Es confirmava el dret a successi\u00f3 de la infanta Maria si no hi havia hereus mascles i es tancava l\u2019acord matrimonial de Frederic amb Ant\u00f2nia dels Baus, noble dona de la cort napolitana. D\u2019aquesta manera es va aixecar l\u2019entredit que pesava sobre Sic\u00edlia amb la Santa Seu i es va arribar a una entesa amb els Anjou.<\/p>\n

Pel que fa a les propostes matrimonials d\u2019aquesta preuada infanta, el 1370 \u00a0hi havia sobre la taula la possibilitat d\u2019estr\u00e8nyer les relacions amb els Visconti, tot proposant un doble enlla\u00e7: el del rei Frederic amb una filla de Bernab\u00f3 Visconti i el de la infanta Maria amb un fill del mateix senyor de Mil\u00e0. Per\u00f2 aquesta proposta fou rebutjada per la postura contr\u00e0ria de Pere el\u00a0Cerimoni\u00f3s<\/em>\u00a0i la del Papa Gregori XI que amena\u00e7\u00e0 de no ratificar la pau amb N\u00e0pols que hem esmentat abans.<\/p>\n

La reina Ant\u00f2nia va morir un any i mig despr\u00e9s del seu matrimoni sense deixar fills, aix\u00ed que es va tornar a proposar un enlla\u00e7 del rei Frederic amb una Visconti de Mil\u00e0. El febrer de 1377, es signaren les esposalles del rei amb Ant\u00f2nia Visconti, que no van poder arribar a bon port perqu\u00e8 el rei va morir \u00a0a Messina el 27 de juliol de 1377.<\/p>\n

La jove Maria de 14 anys succe\u00ed el seu pare com a\u00a0Maria Dei gratia regina Sicilie et Athenarum ac Neopatria ducissa<\/em>\u00a0(r. 1377\u20131401). Des de bon principi, el govern fou exercit pel seu tutor i vicari general de l\u2019illa, Artal d\u2019Alag\u00f3. Davant les protestes dels altres barons, el govern de Trin\u00e0cria fou confiat a quatre vicaris \u2013 el mateix Artal, Manfredo Chiaramonte, Guillem de Peralta i Francesco Ventimiglia \u2013, dos de cada b\u00e0ndol, el catal\u00e0 i el llat\u00ed. L\u2019illa va quedar repartida entre aquestes quatre grans fam\u00edlies i la reina es pot dir que va quedar presonera del seu tutor al castell Ursino de Cat\u00e0nia (QUATRIGLIO 1985).<\/p>\n

Seguint la l\u00ednia iniciada pel rei Frederic, Artal d\u2019Alag\u00f3 va tornar a establir negociacions matrimonials amb els Visconti. A la tardor de 1378, es concret\u00e0 un acord amb un nebot de Bernab\u00f3 Visconti, Joan Gale\u00e0s Visconti, comte de Vertus (1351\u20131402). Per\u00f2, com narra el mateix Pere el\u00a0Cerimoni\u00f3s<\/em>\u00a0a l\u2019ap\u00e8ndix de la\u00a0Cr\u00f2nica<\/em>:\u00a0\u201cApr\u00e8s, n\u00f3s sabent la mort del dit rei Frederic de Sic\u00edlia, cunyat e gendre nostre, e sabent que els dits barons contractaven, sens nostre consentiment, matrimoni de la dita infanta ab lo comte de Virtut, trametem ambaixada a aquells dits barons per desenganar-los, que es guardassen de fer matrimoni de la dita infanta, com no es pertangu\u00e9s a ells, mas a n\u00f3s, qui \u00e9rem son avi, e lo regne tenguessen per n\u00f3s a qui es pertanyia de dret, per virtut del testament del rei Frederic\u00a0lo Vell\u201d\u00a0<\/em>(SOLDEVILA, 2014) van portar als fets de Porto Pisano (juny, 1379): quan nom\u00e9s faltava per embarcar-se el comte de Vertus, Gilabert de Cru\u00eflles (\u20201395) per ordre del Cerimoni\u00f3s va atacar i crem\u00e0 tots els vaixells que eren a punt de sortir cap a Sic\u00edlia.<\/p>\n

A Catalunya, a la tardor de 1378, va morir la muller de l\u2019infant Joan, primog\u00e8nit de la corona d\u2019Arag\u00f3 i, immediatament, el seu pare el propos\u00e0 com a esp\u00f2s de la seva neta i va activar tots els protocols pertinents. El problema semblava resolt quan es va rebre l\u2019acceptaci\u00f3 per part dels vicaris de Trin\u00e0cria a la primavera de 1380, per\u00f2 el duc de Girona, que sempre s\u2019havia oposat a aquesta uni\u00f3 que considerava quasi incestuosa, va anunciar el seu comprom\u00eds amb la filla del duc de Bar. El\u00a0Cerimoni\u00f3s<\/em>\u00a0va haver de buscar una nova estrat\u00e8gia i un nou candidat.<\/p>\n

La tercera esposa del Cerimoni\u00f3s<\/em>, la reina Elionor (\u20201375), havia nomenat hereu dels seus drets a la corona de Sic\u00edlia l\u2019infant Mart\u00ed (1356-1410) que tenia un fill de quatre anys que es deia com el pare, Mart\u00ed (1376-1409). Aquest nen fou el proposat com a futur esp\u00f2s de la neta siciliana de ja 18 anys. L\u2019acord va ser signat el 24 de juliol del 1380 per Pere el Cerimoni\u00f3s (\u20201387), l\u2019infant Mart\u00ed (\u20201410), Guillem Ramon de Montcada (\u20201398) i Enrico Rosso (\u20201386), aquests dos \u00faltims com a representants de la reina Maria.<\/p>\n

Havia passat un any i mig des d\u2019aquell 23 de gener de 1379 quan Guillem Ramon de Montcada (DE MARTINO, 2013) havia aconseguit treure la reina Maria del castell Ursino, on havia viscut des del seu naixement sota la vigil\u00e0ncia d\u2019Artal d\u2019Alag\u00f3. El que semblava una salvaci\u00f3 havia esdevingut un clar segrest i un terrible presidi. De Cat\u00e0nia va ser portada al castell d\u2019Augusta, d\u2019all\u00e0 \u00a0fou condu\u00efda a Licata, de Licata a Augusta; i, finalment, amb l\u2019acord matrimonial signat, el vescomte de Rocabert\u00ed, sota les ordres del Cerimoni\u00f3s, burlant el setge d\u2019Augusta, va portar la reina a C\u00e0ller (Sardenya) l\u2019estiu del 1382. El temps que va passar la reina en aquests castells assetjats va ser de grans pen\u00faries per la manca de prove\u00efment i de diners que havien d\u2019arribar de la Corona d\u2019Arag\u00f3. Incl\u00fas, al castell de C\u00e0ller, el governador d\u2019aquesta ciutat va haver de demanar assist\u00e8ncia \u2013 monet\u00e0ria i sanit\u00e0ria \u2013 per a la reina Maria. All\u00e0 va continuar el presidi.<\/p>\n

No ser\u00e0 fins a l\u2019estiu del 1384 que ser\u00e0 traslladada a Mallorca i, poc despr\u00e9s arribar\u00e0 a Barcelona. Per\u00f2 durant tot aquest temps que va estar sota la tutela del seu avi \u2013 el Cerimoni\u00f3s va morir el gener de 1387- i dels seus futurs sogres, Mart\u00ed de Montblanc i Maria de Luna, la reina de Sic\u00edlia va residir a Catalunya i sempre tingu\u00e9 dificultats per mantenir la seva casa o cort. \u00a0El 1390, el Papa Climent VII (Aviny\u00f3, 1378-1394) va concedir la dispensa matrimonial per tancar l\u2019enlla\u00e7 amb el jove infant Mart\u00ed (1376-1409) (FODALE, 2008). En aquest moment la n\u00favia tenia just el doble d\u2019anys que el nuvi.<\/p>\n

No va ser fins un any i mig m\u00e9s tard de les esposalles que el matrimoni part\u00ed de Port Fang\u00f3s (Tortosa) en companyia de Mart\u00ed de Montblanc. El dia 22 de mar\u00e7 de 1392 l\u2019estol va acostar a Favignana (Trapani). La seva arribada havia estat negociada i els barons ja havien signat fidelitat a la reina, per\u00f2, persistia l\u2019oposici\u00f3 als dos Mart\u00ed. Aquesta lluita va durar fins el 1397, amb una sagnant neteja dels\u00a0ribelli<\/em>\u00a0i redistribuci\u00f3 de les grans concentracions de terres en mans dels Alag\u00f3 i dels Chiaramonte, que van passar als Cabrera, als Montcada (Moncada), als Queralt, als Santa Pau, etc. (LOMBARDO, 2018). Durant aquest decenni veurem molts canvis de propietaris de les velles baronies de l\u2019illa. Ser\u00e0 la colonitzaci\u00f3 de l\u2019illa pels nouvinguts i els seus aliats.<\/p>\n

Des del moment que\u00a0Mart\u00ed l\u2019Hum\u00e0 o el Vell<\/em>\u00a0va haver de deixar l\u2019illa per dirigir la Corona d\u2019Arag\u00f3, un any despr\u00e9s de la mort del seu germ\u00e0 Joan (\u20201396), el govern de Trin\u00e0cria romangu\u00e9 en mans de Mart\u00ed\u00a0el Jove<\/em> i un Consell reial. La reina que es va sentir abandonada, va caure en una greu depressi\u00f3. Durant aquells mesos de malaltia es va t\u00e9mer per la seva vida i va haver de ser assistida pels millors metges del seu temps (SANTORO, 2003). \u00a0A principis de l\u2019any 1398, aprofitant una lleugera millora, el jove rei va acomplir el\u00a0 seu deure matrimonial i a la primavera fou confirmat que la reina estava en estat. Aquell mateix any, ambd\u00f3s foren acceptats com a reis: Maria I i Mart\u00ed I\u00a0el Jove<\/em>.<\/p>\n

El 17 de novembre de 1398 va n\u00e9ixer un noi que la reina Maria va anomenar Frederic, com els seus avantpassats sicilians. \u00a0El 23 d\u2019abril del 1399,\u00a0 dia de Sant Jordi, fou batejat a la capella del Parad\u00eds del Castell Ursino, amb el nom de Pere, segons la tradici\u00f3 aragonesa. Un cop m\u00e9s la reina hi pintava ben poc. Seran uns mesos de felicitat fins que allunyaran l\u2019infant de les cambres reials. La justificaci\u00f3 ser\u00e0 que cal apartar-lo de la influ\u00e8ncia materna per poder desenvolupar la seva personalitat (LO FORTE, 2003).<\/p>\n

En circumst\u00e0ncies mai explicades, el 8 de novembre de 1400, l\u2019infant va morir mentre era amb els seus pares. Consta al llibre de la catedral que el 3 de gener de 1401 el poble de Cat\u00e0nia li va retre un solemne ofici. Les despulles del nen foren reclamades i, segons alguns autors, dutes per ordre del seu avi al monestir de Poblet. Fet que va quedar desmentit en obrir la tomba de Frederic II (III) el 1958, on es trobaren les despulles d\u2019un infant d\u2019uns 3 anys (REALE, 1983). A la l\u00e0pida mortu\u00f2ria de l\u2019absis de la catedral de Cat\u00e0nia est\u00e0 inscrit com Frederic.<\/p>\n

A la primavera del 1401, els estralls que estava produint un nou brot de pesta i l\u2019estat depressiu que patia la reina des de la mort del seu fill va fer que els metges aconsellessin que la reina abandon\u00e9s Cat\u00e0nia. \u00a0Al castell de Lentini, el dia 18 de maig, se li desfermaren tots els s\u00edmptomes de la pesta. El dimecres, 25 de maig a les dues de la matinada, s\u2019acabava la desastrosa vida de qui mai va saber escapar del segrest dels barons sicilians ni del setge dels reis d\u2019Arag\u00f3. Ens imaginem que mai va rebre una paraula de consol del seu esp\u00f2s que, a M\u00f2dica, esperava el desenlla\u00e7. \u00a0El dia 14 de juny el seu sogre encara no sabia res perqu\u00e8 escrivia al seu fill parlant de la\u00a0bona sanita de la reyna<\/em>\u00a0i exhortant-lo a continuar provant de\u00a0\u201cen haver hereu e successors qui sien a honor gloria de nostre Senyor Deu e plaer e consolacio nostra\u201d<\/em>\u00a0(LO FORTE, 2003).<\/p>\n

La reina fou enterrada provisionalment a l\u2019esgl\u00e9sia dels Caputxins de Lentini:\u00a0Chiesa di S. Andrea e dell\u2019Immacolata\u00a0<\/em>(SCOLARI 2011; PISANO, 1898), i, posteriorment, traslladada a la catedral de Cat\u00e0nia a prop del reliquiari de Santa \u00c0gata (1376) de Giovanni di Bartolo (\u20201404). Aquest meravell\u00f3s treball d\u2019orfebreria havia arribat a la ciutat del Etna quan Maria feia ben poc que era reina.<\/p>\n

La caixa del sarc\u00f2fag amb el frontal de l\u2019Anunciaci\u00f3 que actualment forma part de la tomba de Constan\u00e7a d\u2019Arag\u00f3 a la catedral de Cat\u00e0nia possiblement havia estat esculpida per ser la \u00a0sepultura \u00a0de Maria de Sic\u00edlia. Actualment goso dir que podia haver estat encarregada, parlo de la caixa, pels nobles de l\u2019Empresa de la Corretja <\/em>durant el 1397, durant la greu malaltia que pat\u00ed la reina (VILADOMIU, 2021), en contradicci\u00f3 al que havia dit en anteriors publicacions.<\/p>\n

Actualment, el seu cos est\u00e0 a l\u2019interior del sarc\u00f2fag del rei Frederic II (III), fill de Pere\u00a0el Gran\u00a0<\/em>d\u2019Arag\u00f3, a la\u00a0Capella della Madonna<\/em>, junt amb el seu fill i d\u2019altres familiars (REALE, 1983; VILADOMIU, 2009).<\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Textos epigr\u00e0fics<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

C\u00f2pia de la l\u00e0pida de la tomba de la reina Maria de Sic\u00edlia a l\u2019esgl\u00e9sia de San Francesco d\u2019Assisi all\u2019Immacolata a Lentini:<\/p>\n

\u201cHospes siste gradum Tumulum uenerare Mariam<\/p>\n

Hic habet hanc genius Fridericus tertius Orbi.<\/p>\n

Martini iunctam talamo, qui sceptra Sicani<\/p>\n

Impery, et Siculas iamdudum rexit habenas.<\/p>\n

Ambo Leontinam decorarunt dotibus Vrbem,<\/p>\n

Alter enim Illustris firmauit iura Senatus<\/p>\n

Altera dar cineres monumentum atque Vrbis honore<\/p>\n

Euiuis decessit Leontinis et in hoc Diui FRANCISCI Cenobio<\/p>\n

Sepulta .8.Kal:Iuny ab Orbe reparato 1402:\u201d<\/p>\n

Inscripci\u00f3 sobre l\u2019escut d\u2019armes del Regne de Sic\u00edlia. (Document fotogr\u00e0fic: Soprintendenza di Catania Archivio Fotografico; cartella A.6.5. \u2013 AF SBCA CT; 1952) Paret dreta absis de la catedral de Cat\u00e0nia:<\/p>\n

FEDERICUS II. SICILIE REX. IOANNES EIUS FILIUS.<\/p>\n

LUDOVICUS I PETRI II FILIUS. MARIA FEDERICI III<\/p>\n

FILIA ATQUE MARTINI I CONIUX FEDERICUS<\/p>\n

QUOQ. INFANS MARTINI PRIMI ET MARIE<\/p>\n

REGINE FILIUS. HOC UNO CONDUNTUR TUMULO<\/p>\n

Text: Pilar Viladomiu.<\/strong><\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Bibliografia abreujada<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

DE MARTINO 2013, 49\u201350; FERRER i MALLOL 1992, 35\u201340; FODALE 2008, 74-82; LO FORTE 2003, 9\u2013127; LOMBARDO 2018, 23-28; PISANO 1898, 227-228; PISPISA 1992, 49; QUATRIGLIO 1985, 57\u201360; REALE 1983, 55\u201358, 118; SCOLARI 2011, 91\u201395; SOLDEVILA 2014, 402, 406-410; VILADOMIU 2009, 177-179; 2021, 5-7, 55.<\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Bibliografia<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

DE MARTINO Costantino, 2013, \u00abPersonaggi della Contea di Augusta. Raimondo III conte di Augusta e il rapimento della Regina Maria\u00bb\u00a0Notiziario Storico di Augusta<\/em>\u00a0n. 33; FERRER i MALLOL Maria Teresa, 1992, \u00abLa pol\u00edtica siciliana de Pere el Cerimoni\u00f3s\u00bb\u00a0Els Catalans a Sic\u00edlia;<\/em>\u00a0FODALE Salvatore, 2008,\u00a0Alunni della perdizione. Chiesa e potere in Sicilia durante il Grande Scisma<\/em>; LO FORTE SCIRPO M. Rita, 2003,\u00a0C\u2019era una volta una regina\u2026 Due donne per un regno: Maria d\u2019Aragona e Bianca di Navarra;<\/em> LOMBARDO Luigi, 2018, De Ferula. Storia di una famiglia ribelle; \u00a0<\/em>PISANO BAUDO Sebastiano, 1898,\u00a0Storia dei Martiri della Chiesa de Lentini<\/em>; PISPISA Enrico, 1992, \u00abLa baronia siciliana del segle XIV\u00bb\u00a0Els Catalans a Sic\u00edlia;<\/em>\u00a0QUATRIGLIO Giuseppe, 1985,\u00a0Mille anni in Sicilia, dagli Arabi ai Borboni;\u00a0<\/em>REALE Domenico, 1983,\u00a0Gli ultimi scavi del Duomo di Catania (cemento bizzarro)<\/em>; SANTORO Daniela, 2003, \u00abZucchero e acqua di rose: tra fiori, erbe e acque medicinali in Sicilia, alla corte di re Martino\u00bb. Schede Medievali,<\/em> vol. 41; SCOLARI Roberto, 2011,\u00a0Lentini. Citt\u00e0 dei SS. Martiri<\/em>; SOLDEVILA Ferran, 2014,\u00a0Cr\u00f2nica de Pere III el Cerimoni\u00f3s<\/em>; VILADOMIU Pilar, 2009,\u00a0Guia de les tombes reials del Casal de Barcelona; <\/em>2021, El Sarc\u00f2fag parla de l\u2019Empresa de la Corretja.<\/em><\/p>\n<\/div><\/section><\/p><\/div>

Imatges<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div>Ilustrazioni: MARIA RITA LO FORTE SCIRPO, C'era una volta una regina...due donne per un regno: Maria d'Aragona e Bianca di Navarra. Liguori Editore, Napoli, 2003.<\/small><\/div><\/div><\/p><\/div><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"featured_media":1240,"comment_status":"open","ping_status":"closed","template":"","tags":[],"portfolio_entries":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio\/1246"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/portfolio"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1246"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio\/1246\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1601,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio\/1246\/revisions\/1601"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1240"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1246"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1246"},{"taxonomy":"portfolio_entries","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio_entries?post=1246"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}