{"id":1122,"date":"2020-03-12T10:32:06","date_gmt":"2020-03-12T10:32:06","guid":{"rendered":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/item\/1061\/"},"modified":"2021-05-10T12:02:11","modified_gmt":"2021-05-10T12:02:11","slug":"1061","status":"publish","type":"portfolio","link":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/item\/1061\/","title":{"rendered":"Coberta del sarc\u00f2fag de Constan\u00e7a d\u2019Arag\u00f3 i de Navarra"},"content":{"rendered":"

Nom<\/h2>
<\/div><\/div><\/div>
\n
Coberta del sarc\u00f2fag de Constan\u00e7a d\u2019Arag\u00f3 i de Navarra, reina de Sic\u00edlia (r. 1361-1363)<\/span><\/div>\n<\/div><\/section>
\n

Marc temporal<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

c. 1363<\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Descripci\u00f3 del monument<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

Es tracta d\u2019una coberta de 214 x 65 x 30 cm a dues aig\u00fces. La part de la llosa inclinada on reposa la reina fa aproximadament 49,5 cm d\u2019ample amb un angle d\u2019inclinaci\u00f3 poc important, el que ens porta a pensar que el monument original no deuria quedar a gaire al\u00e7ada. La figura fa uns 2 m de llargada des del coix\u00ed fins al que queda del gos als peus. De tot el treball escult\u00f2ric es pot dir que nom\u00e9s queda un 10% en un estat m\u00ednimament acceptable.<\/p>\n

La reina reposa el seu cap sobre un coix\u00ed her\u00e0ldic brodat amb motius vegetals on s\u00f3n gravats els tres escuts de les seves fam\u00edlies din\u00e0stiques: materna, paterna i la del seu esp\u00f2s. Hi ha una filera d\u2019escuts a cada costat del coix\u00ed. Des de la part m\u00e9s pr\u00f2xima al cos, trobem els rombes amb les cadenes de Navarra; al mig, els de les barres d\u2019Arag\u00f3 i, als dos extrems m\u00e9s allunyats, l\u2019escut de la dinastia aragonesa dels reis de Sic\u00edlia. \u00c9s un coix\u00ed important que inspira confort.<\/p>\n

Del cap que reposa al seu damunt, la cara no ha patit cap desperfecte per\u00f2 el front ha estat escap\u00e7at per arrencar-li la corona, que possiblement era en metall i anava fixada a dos petits forats a les temples. El seu pentinat sembla similar al que trobem en algunes de les miniatures del Llibre d\u2019Hores de la seva mare, \u00e9s a dir, cabells abundants recollits en trenes que podrien estar cobertes amb un vel o gandalla.<\/p>\n

L\u2019escultor an\u00f2nim d\u2019aquesta pe\u00e7a de marbre ha aconseguit transmetre tota la dignitat d\u2019un gran personatge encara que l\u2019\u00fanic fragment que no ha quedat destrossat pels cops de cisell \u00e9s la cara. La jove reina t\u00e9 els ulls tancats amb les \u00f2rbites molt sortides. L\u2019espai ocular queda perfilat per unes celles que neixen d\u2019un nas recte i important, el que fa pensar en algunes figures dels retaules dels germans\u00a0Serra\u00a0<\/strong>i les imatges de la cel\u00b7la de Sant Miquel de Pedralbes. Els llavis prims dibuixen una boca semitancada que acaba en unes galtes arrodonides i lluents. La barbeta sembla tenir un clot que li d\u00f3na aquest aire de persona agradable, quasi somrient. El que no s\u2019hi adiu amb tot aquest conjunt \u00e9s el coll que \u00e9s exagerat i desproporcionat. Podria ser que hagu\u00e9s estat cobert per una s\u00e0vena o ric fulard.<\/p>\n

La figura jacent va vestida amb una \u00e0mplia vestidura reial, possiblement a base de gonella i mantell principesc que li cobreix tot el cos. T\u00e9 les mans creuades sobre el ventre i a la m\u00e0 esquerra, que queda per sota de l\u2019altra, es veuen uns dits ben formats acabats en petites ungles rodones. Es tracta d\u2019unes mans joves. T\u00e9 els avantbra\u00e7os coberts amb unes m\u00e0nigues cenyides amb un enfilall de botons. Des de les espatlles li cau el mantell rivetejat amb un ric fres de rombes que sembla tenir un fermall a l\u2019al\u00e7ada del cor. \u00c9s impossible dir si es tracta d\u2019una espl\u00e8ndida dalm\u00e0tica o un imponent mantell (AYMERICH, 2018). Els peus, coberts de plecs de roba, reposen sobre el que queda d\u2019un cadell de gos.<\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Perfil i debat hist\u00f2ric<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

Segons la historiadora Roberta Carchiolo, la caixa i el gisant, actualment units en un \u00fanic sarc\u00f2fag, en origen devien pert\u00e0nyer a dues tombes diferents. La figura de la difunta jacent \u00e9s la filla del Cerimoni\u00f3s: \u201cCostanza Perez di Aragona e Navarra\u201d (CARCHIOLO, 2015, p. 93-97). Mentre, que de fet, a meu judici, la caixa del sarc\u00f2fag de Constan\u00e7a degu\u00e9 ser concebuda per allotjar el cos de Maria de Sic\u00edlia (ca. 1362\u20131401), la seva filla, quan va ser traslladat des de Lentini a Cat\u00e0nia. Intu\u00efci\u00f3 compartida amb la professora Sciascia (2012) i que a la intervenci\u00f3 de Paola Violo en el Convegno internazionale, Catania 2017, quedava exposat que\u201cil coperchio \u00e8 da riferire alla sepoltura di Costanza, la cassa doveva provenire invece dalla tomba di sua figlia Maria\u201d<\/em>\u00a0(VITOLO, 2018).<\/p>\n

Fent una breu hist\u00f2ria, quan es va obrir la tomba a finals de 1958, al seu interior es va trobar un tub de plom amb un pergam\u00ed que confirmava que la persona \u00a0enterrada era: \u201cCONSTANTIA REGINA (\u2026)\u201d. Entre els ossos escampats i fragments de roba hi havia un crani en bones condicions (REALE, 1983). Aquest desori, probablement, havia estat degut al reconeixement del 1605 i el posterior trasllat del sarc\u00f2fag a l\u2019absis central de la catedral. El monument original on hauria estat enterrada la reina Constan\u00e7a podria haver estat situat prop de la cripta dedicada a la patrona de Cat\u00e0nia, santa \u00c0gata (VITOLO, 2018).<\/p>\n

El 1597 ja s\u2019havia instal\u00b7lat el nou cor de fusta de Scipione de Guido (1590) i s\u2019estaven decorant les parets del presbiteri amb frescos de Giovanni Battista Corradini (ca. 1572\u20131659). Aquell mateix any, el Senat de Cat\u00e0nia va aixecar acta que s\u2019havia rebut l\u2019autoritzaci\u00f3 de Palerm per col\u00b7locar les tombes \u2013 la de Frederic II\/III, fill de Pere el Gran, i la de la reina Constan\u00e7a \u2013 sobre el cadirat del cor. L\u2019autoritzaci\u00f3 arribava signada pel Virrei D. Giovanni Ventimiglia (1559\u20131619). En aquell moment es deuria fer l\u2019agrupament de les restes de la fam\u00edlia de Frederic II\/III (\u20201337) al seu gran sarc\u00f2fag paleocristi\u00e0 del tipus \u201cSidamara\u201d que actualment es troba a la capella de\u00a0la Madonna<\/em>. Al seu interior estan els cossos del rei Frederic germ\u00e0 de Jaume II d\u2019Arag\u00f3; del seu fill, Giovanni di Randazzo (\u20201348); del seu n\u00e9t, Llu\u00eds I (\u20201355); i els de la seva besn\u00e9ta, Maria I (\u20201402) i el seu fill, Pere o Frederic (\u20201400). Aquesta tomba va ser encastada a la paret esquerra, just al seu davant. Es creu que per poder fixar la cal\u00e7 i l\u2019estuc que els havia de cobrir, ambd\u00f3s sarc\u00f2fags van ser repicats i trencats en aquella intervenci\u00f3. Uns anys m\u00e9s tard ja ning\u00fa sabia com eren les tombes que havien quedat amagades per les falses tombes de Corradini. El testimoni que quedava era un apunt al Decachordum\u00a0de 1642 de Io. Baptista De Grossis (1605\u20131666) que afirmava que darrere els textos epigr\u00e0fics estaven les salmes de les persones relacionades.<\/p>\n

El mes de maig de 1952, durant unes importants obres de restauraci\u00f3 per tornar la catedral normanda al seu aspecte original i corregir els desperfectes que havia ocasionat la gran erupci\u00f3 i posterior terratr\u00e8mol de 1693, es van obrir forats a dues protuber\u00e0ncies barroques que indicaven el lloc on eren les tombes reials. El diumenge 11 de maig, el\u00a0Giornale dell\u2019Isola<\/em>\u00a0de Cat\u00e0nia va publicar la not\u00edcia del descobriment dels dos sarc\u00f2fags encastats a les parets de l\u2019absis major. En posteriors articles i publicacions, el professor Guido Libertini instava a treure les tombes per poder estudiar-les. A partir del dia 30 de maig de 1957 la catedral va quedar tancada per continuar les excavacions arqueol\u00f2giques i adequar el terra de l\u2019absis amb unes guies per extreure les tombes de les gruixudes parets normandes. Uns mesos m\u00e9s tard es van poder baixar els sarc\u00f2fags. I, el dia 1 d\u2019octubre de 1958, en pres\u00e8ncia de les autoritats, es va procedir a aixecar les cobertes de marbre de les dues tombes i analitzar el seu interior.<\/p>\n

Amb anterioritat al descobriment, en un article a la revista\u00a0Il Monserrato<\/em>\u00a0de 1918, el literat Gaetano Ardizzoni (1837\u20131924) augurava que el que hi podia haver\u00a0sota els textos epigr\u00e0fics de les pseudo-tombes del presbiteri, no podia ser res de gaire import\u00e0ncia, ja que es conservaven alguns fragments al museu Castello Ursino de les tombes anteriors (ARDIZZONI, 1918).<\/p>\n

Des del descobriment al 1952, la tomba de Constan\u00e7a d\u2019Arag\u00f3 ha estat comentada per diferents estudiosos sense poder arribar a determinar la seva paternitat. Abans de que fos treta de la paret, l\u2019arque\u00f2leg Guido Libertini (1888\u20131953) ja la qualificava com un important document iconogr\u00e0fic de la mare de la reina Maria, i concretava que podia ser el treball de deixebles de Tino da Camaino (1280\u20131336) o d\u2019uns escultors de la It\u00e0lia septentrional o de la mateixa Sic\u00edlia (LIBERTINI, 1952). En aquelles mateixes dates, el duc Francesco Patern\u00f2 Castello (1893\u20131982) conclo\u00efa, a la vista dels escuts del coix\u00ed, que aquest\u00a0jacent\u00a0hauria estat encarregat durant els anys que Blanca de Navarra (1385\u20131441), esposa de Mart\u00ed el Jove i que va exercir de lloctinent de l\u2019illa del 1402 al 1413 (PATERN\u00d2 CASTELLO, 1952).<\/p>\n

El gran estudi\u00f3s d\u2019art medieval Stefano Bottari (1907\u20131967), en un extens treball sobre aquesta tomba, arriba a concloure que es tractaria d\u2019una de les poques obres del g\u00f2tic franc\u00e8s a Sic\u00edlia. Seria el resultat de l\u2019estreta relaci\u00f3 del bisbat de Cat\u00e0nia amb la cort dels papers d\u2019Aviny\u00f3, poc despr\u00e9s de l\u2019enc\u00e0rrec del bust reliquiari de la santa patrona de Cat\u00e0nia (BOTTARI, 1954).<\/p>\n

Recentment, la professora Roberta Carchiolo, ha publicat, tot seguint les anteriors investigacions, que la cort siciliana va rebre la influ\u00e8ncia directa dels papes d\u2019Aviny\u00f3 \u2013 Gregori XI \u2013 a trav\u00e9s dels bisbes de Cat\u00e0nia, Marziale i Elia di Vaudron, tots dos nadius de Limoges, que van ser qui van encarregar a Giovanni di Bartolo (Siena not. 1364\u20131404) el bust reliquiari de Santa \u00c0gata (1376). Segueix el seu raonament, dient que ens trobar\u00edem davant d\u2019una escultura que podria haver sortit d\u2019un taller local relacionat amb Goro di Gregorio (Siena, meitat segle XIV) que va treballar a Messina, o amb Nino Pisano (Pisa not. 1343\u20131368) que els anys 60 va estar treballant al santuari de\u00a0l\u2019Annunziata<\/em>\u00a0de Trapani. Conclou dient que el poc que queda d\u2019aquesta obra no permet posar un nom al seu autor, nom\u00e9s dir que estaria dins els moviments art\u00edstics que abra\u00e7aven la Toscana, Fran\u00e7a, N\u00e0pols i Sic\u00edlia. Diu que \u201cla delicadesa contrasta amb el disseny tan dur de les parpelles<\/em>\u201d (CARCHIOLO, 2015). No es coneix com deuria ser el conjunt del monument funerari dedicat a la reina, per\u00f2 a finals del segle XVI estava situada\u00a0\u201cpresso l\u2019altare da lei stessa istituito nell\u2019area tra l\u2019abside maggiore e quello meridionale, che era dedicato a sant\u2019Agata, e che ancora oggi custodisce le reliquie della santa\u201d<\/em>\u00a0(VITOLO, 2018).<\/p>\n

Sense cap fonament documental, \u00a0diria que aquest monument podria haver estat el resultat d\u2019un enc\u00e0rrec imposat per Elionor de Sic\u00edlia al seu germ\u00e0, Frederic el Feble o el Senzill, esp\u00f2s de Constan\u00e7a, per afermar els lligams de la Corona d\u2019Arag\u00f3 amb el regne de la Sic\u00edlia insular. El Cerimoni\u00f3s, amb la seva d\u00e8ria propagand\u00edstica, podria haver proposat aquest jacent on quedava reflectida la seva dinastia, d\u2019acord amb els enc\u00e0rrecs sepulcrals que s\u2019estaven realitzant a Poblet en aquell moment. \u00c9s, en tot cas, plausible que la coberta de la tomba de Constan\u00e7a fos obra d\u2019un dels tallers que a finals del segle XIV treballaven directament per al Casal de Barcelona.<\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Textos Epigr\u00e0fics<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

Inscripci\u00f3 damunt de l\u2019escut d\u2019armes del Regne de Sic\u00edlia (paret esquerra de l\u2019absis major de la catedral de Cat\u00e0nia, fins el 1952)<\/p>\n

CONSTANTIA PETRI III<\/p>\n

REGIS ARAG[ON]UM<\/p>\n

FILIA<\/p>\n

AC FEDERICI III UXOR CATANIE<\/p>\n

OBI[I]T ANNO SALU[T]IS MC[CC]LXIII<\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Textos documentals<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

Pergam\u00ed trobat al sarc\u00f2fag en el moment de l\u2019obertura l\u20191 d\u2019octubre de 1958, Can. Domenico Reale (REALE, 1983, p. 54).<\/p>\n

\u00abCONSTANTIA REGINA\u2019HOC \/ OLIM TVMVLO IN ARA \u2013 B. VIG.\u00a0 \/ A CANDELORA PROPE \/ SACRARIVUM POSITA \u00b7 IN \/ HVNC SVMBLIMIOREM LOCUM \/ TRANSLATA EST VII KA<\/sup>\u00a0A \u00b7 IVLII \/ ANNO DNI \u00b7 M \u00b7 DC \u00b7 V \u00b7 PER RVM<\/sup>\/ DNV \u00b7 DOCT.EM\u00a0<\/sup>PHILVM<\/sup>\u00a0IORDI ARCHI-\/ DIACONVM ET CAIN.VM<\/sup>\u00a0SE<\/sup>\u00a0ECCE\u00a0<\/sup>\/ CATHEDRALIS ELNEN \u00b7 ECIARVMQ \/ OMNIVM IN TOTO HOC SICILIE \/ REGNO\u00a0 INSPECTOREM \u00b7 A \u00b7 CATHOLICA \/ MAG.E<\/sup>\u00a0PHIL\u2019REGIS HISPE<\/sup>\u00a0III \u00b7 ME<\/sup>\u00a0\/ MONARCHE ET SANT\u00c6 SEDIS \/ APOSTE<\/sup>\u00a0LEGATI NATI MISSVM\u00bb.<\/p>\n

Text: Pilar Viladomiu.<\/strong><\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Bibliografia abreujada<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

ARDIZZONI, 1918, p. 320\u2013324; AYMERICH, 2018, p. 35, 88-90; BOTTARI, 1954, p. 192\u2013207; CARCHIOLO, 2015, p. 93-97, 106, 112; GROSSIS, 1666, p. 235-270; LIBERTINI, 1952, p. 247\u2013251; PATERN\u00d2 CASTELLO, 1952, p. 252\u2013255; REALE, 1983, p. 53\u201355, 117-120; VILADOMIU, 2009,\u00a0<\/em>p. 172\u2013175, 2021, p. 4-5; VITOLO, 2018, p. 225-228.<\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Bibliografia<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

ARDIZZONI Carmelo, 1918, <\/em>\u00abI sepolcri regi nella nostra Chiesa Cattedrale\u00bb,\u00a0Il Monserrato<\/em>, Anno XIV n. 6; AYMERICH BASSOLS Montse, 2018, La moda a Catalunya al segle XIV. Retalls de la vida medieval; <\/em>BOTTARI Steffano, 1954,\u00a0\u00abLa tomba di Costanza d\u2019Aragona nella Cattedrale di Catania\u00bb, La cultura figurativa in Sicilia.\u00a0<\/em>Cap. VII; CARCHIOLO Roberta, 2015,<\/em>\u00a0\u00abIl sarcofago di Costanza Perez di Aragona e Navarra\u00bb Il Restauro degli affreschi di Giovan Battista Corradini nel Presbiterio della Cattedrale di Catania. Una testimonianza pre-terremoto 1693<\/em>; DE GROSSIS Joannis Baptitae, 1666,\u00a0Catanesis Dechordi Chord. VII;<\/em>\u00a0LIBERTINI Guido, 1952,\u00a0\u00abLe tombe di Re di Sicilia tornate alla luce nella cattedrale di Catania\u00bb, Archivio Storico de la Sicilia Orientale,<\/em> a. V-XLVIII, vol. 58; PARTEN\u00d2 CASTELLO Francesco, 1952,\u00a0\u00abIl ritrovamento del sarcofago della regina Costanza nella Cattedrale di Catania\u00bb,\u00a0<\/em>Archivio Storico de la Sicilia Orientale<\/em>, a. XLVIII, vol. 48; POLICASTRO Guglielmo, 1952,\u00a0Catania prima del 1693;\u00a0<\/em>REALE Domenico, 1983,\u00a0Gli ultimi scavi del Duomo di Catania (cemento bizzarro)<\/em>; VILADOMIU Pilar, 2009,\u00a0Guia de les tombes reials del Casal de Barcelona<\/em>; 2021, El sarc\u00f2fag parla de l\u2019Empresa de la Corretja;<\/em> VITOLO Paola, 2018,\u00a0\u00abPer i monumenti funerary dei sovrani aragonesi di Sicilia a Catania, Palermo e Messina: testimonianze documentarie, frammenti ritrovati, ipotesi di ricostruzione\u00bb.\u00a0<\/em>Un\u2019isola nel contest mediterraneo: politica, cultura e arte nella Sicilia e nell\u2019Italia meridionale in Et\u00e0 medieval e moderna<\/em>. Atti del convegno internazionale.<\/p>\n<\/div><\/section><\/p><\/div>

Imatges<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div>Fotografies de: Pilar Viladomiu<\/small><\/div><\/div><\/p><\/div><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"featured_media":1145,"comment_status":"open","ping_status":"closed","template":"","tags":[],"portfolio_entries":[54],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio\/1122"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/portfolio"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1122"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio\/1122\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1594,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio\/1122\/revisions\/1594"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1145"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1122"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1122"},{"taxonomy":"portfolio_entries","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio_entries?post=1122"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}