{"id":1102,"date":"2019-05-02T15:21:31","date_gmt":"2019-05-02T15:21:31","guid":{"rendered":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/item\/966\/"},"modified":"2021-05-10T11:42:40","modified_gmt":"2021-05-10T11:42:40","slug":"966","status":"publish","type":"portfolio","link":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/item\/966\/","title":{"rendered":"Constan\u00e7a d’Arag\u00f3 i de Navarra"},"content":{"rendered":"

Nom<\/h2>
<\/div><\/div><\/div>
\n

D’AGAR\u00d3 I DE NAVARRA, CONSTAN\u00c7A<\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Marc temporal<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

ca. Juliol 1342 \u2013 18 de juliol de 1363<\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Marc Geogr\u00e0fic<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

Catalunya i Sic\u00edlia<\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Perfil biogr\u00e0fic<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

Constan\u00e7a va n\u00e9ixer a Poblet (Conca de Barber\u00e0 \u2013 Tarragona) els darrers dies del mes de juliol de 1342 (CINGOLANI, 2019; ACA reg. 1305, f. 60v)*. Era la filla primog\u00e8nita de Pere III de Catalunya i IV d\u2019Arag\u00f3 (1319-1387) i de Maria de Navarra (ca. 1327-1347).<\/p>\n

El seu pare, Pere el Cerimoni\u00f3s o del Punyalet, era fill dels comtes d\u2019Urgell, Alfons el Benigne (1299-1336) i Teresa d\u2019Enten\u00e7a (ca. 1301-1327). Va regnar m\u00e9s de cinquanta anys plens d\u2019enfrontaments i de grans canvis. D\u2019aquest sobir\u00e0 nom\u00e9s recordar la seva \u201cobsessi\u00f3 per preservar la dignitat i el poder de la seva casa, la casa d\u2019Arag\u00f3\u201d \u00a0(CINGOLANI, 2007). D\u2019aqu\u00ed la seva necessitat d\u2019aplegar escrits, ordenacions, llibres, tombes, rel\u00edquies, obres d\u2019art i altres coses amb una clara finalitat: \u201cCalia venerar la seva dinastia i la seva persona\u201d.<\/p>\n

La seva mare, Maria de Navarra, era la segona filla de Joana II de Navarra (1311-1349) i Felip d\u2019\u00c9vreux (1306-1343), ambd\u00f3s de la dinastia Capet. Aix\u00ed doncs, era besn\u00e9ta del rei Llu\u00eds X l\u2019Obstinat o l\u2019Hutin<\/em> (1289-1316) de Fran\u00e7a.<\/p>\n

Va arribar al matrimoni, el juliol de 1338 a Alag\u00f3 (Arag\u00f3), quan encara no havia fet els 12 anys. Portava amb ella totes les tradicions i el m\u00f3n de la cort francesa. Tenia poc m\u00e9s de vint anys quan va morir i havia tingut quatre fills. De la seva curta vida tenim pocs detalls, per\u00f2 cal recordar que amb el seu nom ens ha arribat el\u00a0Llibre d\u2019Hores de Maria de Navarra<\/em>, enc\u00e0rrec del Cerimoni\u00f3s al taller de\u00a0Ferrer<\/strong>\u00a0Bassa<\/strong>, que es conserva a la Biblioteca Nazionale Marciana de Ven\u00e8cia.<\/p>\n

Constan\u00e7a, el 1347, va ser proclamada hereva leg\u00edtima de la Corona d\u2019Arag\u00f3, fet que va portar a la protesta del germ\u00e0 del rei, Jaume d\u2019Urgell (ca. 1320-1347), i als enfrontaments amb les\u00a0Unions<\/em>\u00a0(Arag\u00f3 i Val\u00e8ncia). El problema va quedar resolt en n\u00e9ixer un hereu mascle, el futur Joan I (1350-1396), fill de la tercera esposa del rei Pere. Des d\u2019aquest moment, la reina Elionor de Sic\u00edlia (ca. 1325-1375), qualificada com \u201cl\u2019espl\u00e8ndida i maquiav\u00e8l\u00b7lica reina de la nit\u201d (SCIASCIA, 2010\/12), va negociar el casament del seu germ\u00e0 Llu\u00eds el Nen, rei de Sic\u00edlia, amb la infanta Constan\u00e7a. S\u2019havien de mantenir i d\u2019estr\u00e8nyer les aliances amb la monarquia insular de Sic\u00edlia.<\/p>\n

Poca cosa sabem de la inf\u00e0ncia de Constan\u00e7a, per\u00f2 la podem imaginar prop de les seves germanes i de la seva mare fins a la seva mort el 1347. Sembla que era de complexi\u00f3 delicada ja que, abans d\u2019haver fet l\u2019any, la seva mare havia encarregat figures -exvots- per ser lliurades al monestir de Montserrat i a la capella de Santa Eul\u00e0lia. L\u2019\u00fanica refer\u00e8ncia directa que Pere III fa a la\u00a0Cr\u00f2nica<\/em>\u00a0(SOLDEVILA, 2014) de la vida familiar, diu aix\u00ed: \u201cDimercres, a vint-e-dos de deembre propdit, n\u00f3s estant en Perpeny\u00e0, venc la reina Dona Maria, muller nostra, ab les infantes Na Constan\u00e7a e Na Joana, filles nostres, de les parts de Barcelona<\/em>\u201d. Era finals del 1344, Constan\u00e7a ja tenia els 2 anys i Joana ja estava en el seu segon mes de vida.<\/p>\n

Entre els papers i cartes del Cerimoni\u00f3s conservats a l\u2019Arxiu de la Corona d\u2019Arag\u00f3, n\u2019hi ha que ens ajuden a con\u00e8ixer la relaci\u00f3 que el rei mantingu\u00e9 amb les seves filles*.<\/p>\n

Entre d\u2019altres trobem que el 1350, el rei ordena a les seves filles Constan\u00e7a i Joana vestir-se de dol per la mort de la seva \u00e0via, Joana de Navarra (ACA, reg. 1133, f. 26r). Poc despr\u00e9s, aquest mateix any, el monarca rebutja donar autoritzaci\u00f3 a les seves filles per assistir a la coronaci\u00f3 del rei de Navarra que tingu\u00e9 lloc el 27 de juny de 1350 (ACA, reg. 1134, f. 37r-v) i ordena un de tants trasllats de la casa de les infantes. Escriu:<\/p>\n

\u00a0\u201c1350, abril, 1. Saragossa. Lo rey d\u2019Arag\u00f3<\/em>.<\/p>\n

Cara filla, reebudes dues letres vostres, et les coses en aquelles contengudes b\u00e9 enteses, respon\u00e9n vos fem saber que, merc\u00e8 de Nostre Senyor, som sans et en bona disposici\u00f3 de nostra persona, e havem ha\u00fct et havem gran goig et plaer de la salut vostra et de la alta infanta dona Johana, filla nostra et sor vostra molt cara. E res-no-menys vos fem saber que havem manats dar al feel porter vostre Sanch[o] d\u2019U[n]castiello M\u00a0solidos barchinonenses\u00a0per comprar un mul a obs de les andes; altra moneda, quant a ad\u00e9s, no us o po[de]m trametre, mas volem que manlevets a\u00e7\u00f2 que mester haurets tro a Perpeny\u00e0, car n\u00f3s, qui, si a D\u00e9u plau, serem dins breus dies en Cathalu[n]ya, farem pagar complidament \u00e7o que manlevant haurets. Quant \u00e9s de \u00e7o que\u00b7ns havets fet saber de la reyna de Ffran\u00e7a, havem ha\u00fct gra[n] plaer, et ja o sab\u00edem ans que les vostres letres reeb\u00e9ssem. A\u00e7\u00f2 que deyts, que v\u00f3s et la dita infanta an\u00e0ssets a la conoraci\u00f3 del rey de Navar[r]a, no\u00b7ns sembla cosa covinent, ans volem que, ab la benedicci\u00f3 [de] D\u00e9u, tingats vostre cam\u00ed vers Perpeny\u00e0. E porets fer resposta sob[r]e a\u00e7\u00f2 a la comtessa de Ffoix, que v\u00f3s et la dita infanta, de manament et ordinaci[\u00f3] nostre, anats a Perpeny\u00e0, et con serets l\u00e0, et ella ser\u00e0 en lo comtat de Ffoix, v\u00f3s porets ve[n]ir dins nostra t[err]a en alcu[n] loch covi[n]ent, notiffic\u00e0n-li [que la?] havets gran desig de veer.<\/em><\/p>\n

D[ata<\/em>] en \u00c7arago\u00e7a sots nostre segell secret [l]o dia primer del mes d\u2019abril en l\u2019any de Nostre Senyor MCCCL.\u00a0Rex Petrus<\/em>.<\/p>\n

Dominus rex mandavit Matheo Adriani<\/em>.\u201d<\/p>\n

Uns dies m\u00e9s tard, el 19 d\u2019abril de 1350, en un altre registre (ACA, reg. 1134, f. 44v), el rei Pere convoca les seves filles per acompanyar-lo a Poblet en la translaci\u00f3 del cos de la seva mare, Maria de Navarra.<\/p>\n

Uns anys despr\u00e9s, en una carta del Cerimoni\u00f3s al seu oncle, l\u2019infant Pere de Ribagor\u00e7a i Muntanyes de Prades (1319-1387), datada l\u2019abril de 1354, li demana consell davant el projecte matrimonial de la seva filla Constan\u00e7a amb el rei de Sic\u00edlia. Li diu que com a tutor d\u2019aquesta li prega\u00a0\u201cporti totes les joy[e]s de la dita infanta, per tal que, si finarem de fer lo dit matrimoni, que no calla laguiar per aquellas\u201d <\/em>(ACA, reg. 1067, f. 90r). D\u2019acord amb el testament de Maria de Navarra, les infantes van passar a estar sota la tutela de l\u2019infant Pere de Ribagor\u00e7a en el moment que el seu esp\u00f2s es va tornar a casar.<\/p>\n

La casa de les infantes havia de viure de les rendes procedents del llegat matern i de les assignacions que el rei estipulava que sembla que mai no arribaven puntualment i sempre s\u2019havien de tramitar pr\u00e9stecs per cobrir el dia a dia. Com a evid\u00e8ncia tenim un apunt de l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric de Protocols de Barcelona del 1359 (AHPB, 23\/8, f. 62r 17-4-1359) que diu que totes dues infantes van haver d\u2019empenyorar a Perpiny\u00e0 unes corones per al manteniment de la seva cort.<\/p>\n

La casa o cort de les infants es despla\u00e7ava cont\u00ednuament (Barcelona, Perpiny\u00e0, Osca, Lleida, Montblanc, Tarragona, Val\u00e8ncia…); sovint, seguint els despla\u00e7aments de la reina o del rei. Un dels llocs on possiblement podien haver fet alguna breu estada era la resid\u00e8ncia de l\u2019\u00faltima esposa del seu besavi, la reina Elisenda de Montcada (1292-1364), ja que era padrina de la infanta Joana. En aquells anys la reina Elisenda vivia al palau del monestir de Pedralbes on ja s\u2019havia pintat la cel\u00b7la de Sant Miquel amb els frescos de\u00a0Ferrer Bassa<\/strong>.<\/p>\n

De la relaci\u00f3 de Constan\u00e7a amb la seva madrastra, Elionor de Sic\u00edlia, no en tenim gaires not\u00edcies, tret d\u2019algunes notes d\u2019enc\u00e0rrec de roba de vestir per a les infantes i de la utilitzaci\u00f3 que va fer de la seva fillastra per aconseguir controlar el regne de Sic\u00edlia. Despr\u00e9s de moltes negociacions i \u00e0rdues maquinacions, el 1354, es va signar l\u2019acord matrimonial amb el rei Llu\u00eds I el Nen de Sic\u00edlia (1337-1355). En morir aquest, l\u2019acord va passar al seu germ\u00e0 petit, Frederic IV (III) el Feble o el Senzill (1342-1377). I, finalment, el 21 de setembre de 1356, a Perpiny\u00e0, es van signar per procura les esposalles, per\u00f2 no va ser fins el 15 d\u2019abril de 1361 que tingu\u00e9 lloc el casament a Cat\u00e0nia (Sic\u00edlia), despr\u00e9s de burlar la vigil\u00e0ncia dels nobles sicilians que volien impedir aquesta uni\u00f3.<\/p>\n

Els pocs anys que va ser reina de Sic\u00edlia va estar en funcionament la Cort de Contan\u00e7a o\u00a0C\u00e0mera r\u00e8ginale di Costanza,\u00a0<\/em>que es regulava per les\u00a0Ordinacions sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort\u00a0<\/em>de Pere el Cerimoni\u00f3s del 1344. Aquesta C\u00e0mara es va anar reunint al Castell Ursino de Cat\u00e0nia o al Castell Maniace de Siracusa fins a la mort de la reina. Dels documents que encara es conserven \u00e9s especialment interessant una nota de la C\u00faria a l\u2019Arxiu de la Corona d\u2019Arag\u00f3 (MR, 472, f.17v.) en la qual la reina encarrega obres del pintor\u00a0Jaume Serra\u00a0<\/strong>de Barcelona (AGNELLO, 2005). Es desconeix si realment algun retaule o pintura dels Serra va arribar a Sic\u00edlia durant el seu curt regnat.<\/p>\n

A finals de l\u2019any 1362 o durant els primers mesos del 1363, va n\u00e9ixer la seva \u00fanica filla,\u00a0Maria de Sic\u00edlia\u00a0<\/strong>(ca. 1362-1401), i, poc despr\u00e9s, la reina va morir d\u2019epid\u00e8mia. Era el 18 de juliol de 1363. L\u2019\u00faltima not\u00edcia que tenim de Constan\u00e7a \u00e9s que el seu pare, el desembre de 1363, mana que siguin comprats \u201cbrandons\u201d per a la celebraci\u00f3 a Perpiny\u00e0 de l\u2019aniversari de la reina de Sic\u00edlia (MR, 347, f.203r.). La imatge desdibuixada del segell de Constan\u00e7a diu molt d\u2019aquesta reina oblidada.<\/p>\n

Va ser reina de la Sic\u00edlia insular durant poc m\u00e9s de dos anys, del 1361 al 1363, per\u00f2 la riquesa del conjunt d\u2019objectes que possiblement va portar al matrimoni deuria ser important\u00edssim (SANTORO, 2007). Va ser enterrada a la catedral de Cat\u00e0nia en un sarc\u00f2fag de marbre del qual creiem que nom\u00e9s es conserva la\u00a0coberta\u00a0<\/strong>amb l\u2019est\u00e0tua jacent\u00a0o\u00a0gisant<\/em>.\u00a0<\/strong>\u00c9s la tomba coneguda com \u00a0\u201cSarcofago di Costanza di Aragona\u201d que es troba a la capella de la Madonna de la catedral de Cat\u00e0nia.<\/p>\n

*Agraeixo la col\u00b7laboraci\u00f3 de Stefano Maria Cingolani.<\/em><\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Textos epigr\u00e0fics<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

Inscripci\u00f3 sobre l\u2019escut d\u2019armes del Regne de Sic\u00edlia (paret esquerra de l\u2019absis major de la catedral de Cat\u00e0nia, fins 1952).<\/p>\n

CONSTANTIA PETRI III<\/p>\n

REGIS ARAG[ON]UM<\/p>\n

FILIA<\/p>\n

AC FEDERICI III UXOR CATANIE<\/p>\n

OBI[I]T ANNO SALU[T]IS MC[CC]LXIII<\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Textos documentals<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

Catania, Biblioteche Riunite Civica e. A. Ursino Recupero, Catania, 0542 y 0546.<\/p>\n

Barcelona, Arxiu de la Corona d\u2019Arag\u00f3, Reial Cancelleria, reg. 1067, f.90r.<\/p>\n

Barcelona, Arxiu de la Corona d\u2019Arag\u00f3, Reial Cancelleria, reg. 1133, f.26r.<\/p>\n

Barcelona, Arxiu de la Corona d\u2019Arag\u00f3, Reial Cancelleria, reg. 1134, f.37r-v.<\/p>\n

Barcelona, Arxiu de la Corona d\u2019Arag\u00f3, Reial Cancelleria, reg. 1134, f.44v.<\/p>\n

Barcelona, Arxiu de la Corona d\u2019Arag\u00f3, Reial Patrimoni, MR, 347, f.203r.<\/p>\n

Barcelona, Arxiu de la Corona d\u2019Arag\u00f3, Reial Patrimoni, MR, 472, f.17v.<\/p>\n

Barcelona, Arxiu Hist\u00f2ric de Protocols de Barcelona, AHPB 23\/8, f.62r 17-4-1359.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Text: Pilar Viladomiu.<\/strong><\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Bibliografia abreujada<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

AGNELLO 2005, 30\u201332; CINGOLANI\u00a02019, \u201cACA reg. 1305, f.60v\u201d; 2007, 226\u2013227; SCIASCIA 2010\/12, 111; FERRER I MALLOL 1992, 35\u201340; GIUNTA 1992, 17\u201327; SANTORO 2007, 71\u2013106; SOLDEVILA 2014, 245; YARZA 2013, 95\u2013106.<\/p>\n<\/div><\/section>
\n

Bibliografia<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n

AGNELLO Giuseppe, 2005,\u00a0Ufficiali e gentiluomini al servizio della corona. Il governo di Siracusa dal Vespro all\u2019abolizione della Camera reginale;<\/em>\u00a0CINGOLANI Stefano Maria, 2006,\u00a0Les quatre grans cr\u00f2niques. Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III;\u00a0<\/em>2007,\u00a0La mem\u00f2ria dels reis. Les quatre grans cr\u00f2niques;\u00a0<\/em>FERRER MALLOL Maria Teresa, 1992, \u00abLa pol\u00edtica siciliana de Pere el Cerimoni\u00f3s\u00bb\u00a0Els Catalans a Sic\u00edlia;\u00a0<\/em>GIUNTA Francesco, 1992, \u00abLa Sic\u00edlia catalana\u00bb\u00a0Els Catalans a Sic\u00edlia;<\/em>\u00a0LO FORTE SCIRPO M. Rita, 2003,\u00a0C\u2019era una volta una regina\u2026 Due donne per un regno: Maria d\u2019Aragona e Bianca di Navarra;\u00a0<\/em>SANTORO Daniel, 2007, \u00abIl Tesoro recuperato. L\u2019inventario dei beni delle regine di Sicilia confiscato a Manfredi Alagona nel 1393\u00bb\u00a0Anuario de Estudios Medievales<\/em>; SCIASCIA Laura, 2011, \u00abLes reines d\u2019Arag\u00f3 i Sic\u00edlia\u00bb\u00a0La pol\u00edtica de les dones;\u00a0<\/em>SOLDEVILA Ferran, 2014,\u00a0Cr\u00f2nica de Pere III el Cerimoni\u00f3s;<\/em>\u00a0TASIS Rafael, 1961,\u00a0La vida del rei en Pere III;<\/em>\u00a0VILADOMIU Pilar, 2009,\u00a0Guia de les tombes reials del Casal de Barcelona;\u00a0<\/em>YARZA Joaquin, 1996,\u00a0 \u00abMaria de Navarra y la ilustraci\u00f3n del Libro de horas de la Biblioteca Nazionale Marciana\u00bb. Libro de horas de la reina Mar\u00eda de Navarra<\/em>; ZURITA Jer\u00f3nimo, 2003,\u00a0Anales de Arag\u00f3n.<\/em><\/p>\n<\/div><\/section><\/p><\/div>

Im\u00e1genes<\/h3>
<\/div><\/div><\/div>
\n
Segell de la reina Constan\u00e7a. Biblioteche Riunite Civica e A. Ursino Recupero, Catania. Sigillo pergamena 0542.<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div>
\n
<\/a><\/div><\/div><\/div><\/p><\/div><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"featured_media":1157,"comment_status":"open","ping_status":"closed","template":"","tags":[],"portfolio_entries":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio\/1102"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/portfolio"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1102"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio\/1102\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1591,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio\/1102\/revisions\/1591"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1157"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1102"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1102"},{"taxonomy":"portfolio_entries","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.magistrimediterranei.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/portfolio_entries?post=1102"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}